Aquesta vegada ens vam deixar seduir pels idíl·lics paisatges de postal que sabíem que modelaven gran part de la geografia filipina. Paisatges d’afilades muntanyes càrstiques i illes de formes impossibles, esquitxades de solitàries platges de cocoters amb sorra blanca i aigües turqueses, frondoses selves tropicals amb espectaculars cascades d’aigua cristal·lina, poblats indígenes fets de canyes i fulles de palmera i, sobretot, una gent encantadora i hospitalària de somriure permanent. Ara calia decidir quina de les més de 7.000 illes que conformen l’arxipèlag filipí seria el decorat de les nostres aventures. Finalment vam optar per Palawan, una de les illes més remotes de Filipines, on el progrés ha arribat amb comptagotes, el trànsit és molt escàs i gran part de les 87 ètnies que l’habiten porten un estil de vida tradicional, lligat a la pesca i l’agricultura. Tot plegat un atractiu còctel de motius que ens va empènyer a pedalar pels confins de Filipines.



Benvinguts a Palawan!

Aquest cop comptàvem amb 3 setmanes, així que a principis de Novembre del 2017 la Montse, jo i les nostres bicicletes vam optar per volar a Manila, la capital de Filipines, on, sense sortir de l’aeroport, vam agafar un vol intern que ens va portar fins a Puerto Princesa, capital de Palawan, una illa allargassada i poc poblada situada al sector més occidental de Filipines.





L'illa de Palawan es troba al sector més occidental de les Filipines

Palawan és la cinquena illa més gran de Filipines, d'uns 15.000 kms² i uns 430 kms de llargada per uns 40 kms en el punt de màxima amplada, per tant ens van semblar una bones mesures per a recórrer-la sobre la bicicleta i que ens sobressin uns dies per a descansar, gaudir de les seves platges de somni i realitzar alguna excursió en barca per la infinitat d'illots laberíntics de la seva costa.





Palawan és una muntanyosa illa coberta d'una frondosa vegetacó

Aquesta illa (relativament propera al Vietnam, on va transcórrer el nostre últim viatge cicloturístic), té una geografia molt muntanyosa, pràcticament tota coberta d'una frondosa vegetació selvàtica, menys en les zones més planes, les més properes a la costa, on s'hi han assentat les 87 ètnies que poblen l'illa i que han basat la seva economia en la pesca i en l'agricultura, sobretot d'arròs i cocos.





A Palawan el trànsit és molt mins, fins i tot a les carreteres prinicipals

L'illa de Palawan és una de les regions menys desenvolupades i més rurals de Filipines, gairebé sense indústria (tret d'alguna zona d'extracció de minerals) i, a diferència de gran part del sudest asiàtic, la densitat de població és molt baixa i no hi ha grans nuclis de població, fet que comporta també un trànsit molt mins, fins i tot per les carreteres principals.






La bellesa de Palawan és un bon decorat per a pedalar

Totes aquestes característiques, la increïble bellesa dels seus paisatges i l'amabilitat dels seus habitants, fan de Palawan un indret molt adequat per a realitzar un viatge cicloturístic al voltant del seu perímetre, sobretot si no es disposen de masses dies, doncs com ja hem comentat abans, es tracta d'una illa de dimensions força reduïdes. 






- Això és el paradís!!

Malgrat la bellesa de tot Palawan en general, no hem d'oblidar que els seus paisatges més espectaculars es troben a l'arxipelag de Bacuit, al sector més septentrional de l'illa, al voltant de la població de El Nido, a la costa oest. Aquesta regió, formada per infinitat d'illots verticals d'origen càrstic, llacunes amagades i platges de sorra blanca i cocoters, és considerada per molts com un dels indrets més bells del món.




La bangka és una embarcació tradicional molt present encara a Filipines

Així doncs és obligatori reservar-se uns dies per aparcar la bicicleta i realitzar  alguns dels tours en bangka (embarcació tradicional de pescadors) que surten de El Nido i recorren l'arxipèlag de Bacuit, ja que tot i ser un indret excessivament turístic i concorregut, ens regalarà imatges inoblidables d'una bellesa paradisíaca. I pensar que fa pocs anys es podia gaudir d'aquests paratges sense aglomeracions!
































El sud de Palawan és una regió molt rural 

Cal remarcar que gairebé tot el turisme de l'illa es troba concentrat a El Nido i rodalies, de manera que la resta de l'illa no està sotmesa a la més mínima pressió turística, especialment el sud de Palawan, on no vam trobar ni un sol viatger durant els dies que hi vam pedalar. Això fa que les infraestructures, com ara llocs on menjar o allotjaments, siguin pocs i bàsics però suficients per qui no vulgui portar tenda ni avituallament.



La forta calor obliga a hidratar-se contínuament

Però no tot són flors i violes per als cicloturistes, doncs si voleu  pedalar per aquest sector de món us haureu d'enfrontar amb les pistes i carreteres trencacames d'alguns sectors d'aquesta illa (només alguns eh!) i, potser lo més difícil: conviure amb una calor i humitat tropical que farà que les pujades semblin més llargues i pendents del que realment són.






Construcció d'un pont al sud de Palawan, Filipines

Com acostuma a passar a les regions en vies de desenvolupament, trobarem moltes carreteres sense asfaltar i altres que estan arreglant o construint-hi ponts, però això forma part de l'encant del viatge. Recordem que Palawan és un dels territoris menys desenvolupats de Filipines i a on el progrés hi arriba amb comptagotes.







Canvi de muntura: L'aventura continua!!

Una petita fissura intercostal en una desafortunada caiguda de la bicicleta que vaig patir quan estàvem tancant un bucle sobre la regió central de Palawan, va impedir que poguéssim seguir el nostre viatge ciclístic. No sempre les coses surten com un havia planificat, però per poder seguir el viatge mantenint l'esperit de llibertat, autonomia i sobre dues rodes vam optar per llogar una petita moto tot terreny.




En moto per Palawan

Amb la moto les sensacions van canviar. La comoditat va augmentar i el cansament va disminuir però trobàvem a faltar quelcom difícil d'explicar. El motor amagava els sorolls de la selva i la relació amb l'entorn i amb la gent que ens anàvem trobant ja no era la mateixa, una fina barrera invisible ens embolcallava impedint que pels nostres porus absorbíssim aquell paisatge amb la mateixa intensitat.




- Com se'm pari el motor ho portem clar!

Tot i això la moto ens seguia permetent gaudir, encara que fos parcialment i a més baixa intensitat, de la sensació d'aventura i llibertat. Potser no tant com amb la bici però molt més que en cotxe o compartint bus amb altres turistes. La posició estàtica gairebé no em provocava dolor a la costella, a part d'algunes sotragades de tant en tant, així que vam poder continuar el nostre viatge sobre dues rodes.




En vermell la travessa en bicicleta i en verd en moto

Així doncs, la nostra travessa va constar de 6 etapes en bicicleta pel centre-sud de l'illa i 6 etapes en moto pel nord, a més a més d'alguna excursió a peu i varis tours en bangka (barca tradicional) per l'espectacular arxipèlag de Bacuit, indret ineludible en qualsevol visita a Palawan. Tot plegat durant 3 setmanes del mes de novembre de l'any 2017.






L'amabilitat és un tret inherent de la població de Palawan

Pel que fa a la població de Palawan només tenim que bones paraules. Sempre ens vam sentir d'allò més ben tractats, amb una amabilitat i hospitalitat del tot desinteressada, ja fos als indrets més poblats o als confins més remots. La seva predisposició a ajudar-nos i a fer-nos sentir bé fou sempre total i acompanyada d'un somriure d'orella a orella, fins i tot als indrets més turístics, i això no ho podem dir de tots els països on hem estat.




Església de Quezón, al sud de Palawan
La seva cultura, religió i idiosincràsia no ens va resultar tant llunyana i exòtica com en d'altres països del sudest asiàtic, com ara Vietnam, Laos o Cambodja, segurament degut al fet que els espanyols van ocupar les Filipines l'any 1.565, convertint-la en una colònia espanyola fins al 1.898, és a dir... més de 300 anys! deixant un legat que encara traspua i que està especialment latent en la religió católica, que és la majoritària a Filipines i a Palawan.




Palawan és una illa molt rural i tradicional


També hi ha una minoria musulmana assentada al sud de l'illa, però recordem que és una illa molt rural i tradicional i moltes de les poblacions indígenes practiquen encara altres religions anteriors, amb moltes creences animistes, que conviuen i es fonen amb el cristianisme o l'islam.







Els jeepneys són el transport públic més popular a Filipines
Després d'uns anys convulsos, el 1898 les Filipines van aconseguir independitzar-se d'Espanya i proclamar una república, encara que ben aviat van caure sota el domini nord-americà. D'aquests anys de domini ianqui també en queden vestigis evidents, no només culturals sinó també de materials, com ara els Jeepneys, el transport públic per excel·lència, consistents en una espècie d'autobusos construïts a partir dels jeeps que van abandonar els americans.




En bicicleta esquivant tricicles pel centre de Puerto Princesa, capital de Palawan

De totes maneres, el transport més utilitzat pels palawenys és un tipus de tricicle tunejat i personalitzat, construït a partir d'una moto de poca cilindrada a la que se li acobla un sidecar. Fa la funció de taxi i és el rei de les zones més urbanes, com ara Puerto Princesa o El Nido, però es troba escampat al llarg de tota l'illa.







Poblat tradicional de pescadors, Palawan, Filipines

Malgrat aquests legats colonials i l'avanç inexorable de la modernitat i el progrés, Palawan segueix sent un remot llogarret paradisíac, encara molt tranquil i molt apartat de tot, amb un turisme molt concentrat en una zona de l'illa i amb una població molt rural i tradicional, formada per una amalgama d'ètnies dedicades a l'agricultura i a la pesca a petita escala, feines dures però no prou per esborrar-los el somriure fàcil i la mirada franca.

























La Montse refrescant-se a les cristal·lines aigües del nord de Palawan





































Pedalant per Palawan sota una forta pluja

Sens dubte, per als cicloturistes, el major handicap d'aquesta illa paradisíaca és la forta calor i la xafogor. Ambdues són difícils d'eludir, però per apaivagar el patiment, aquest muntanyós arxipèlag ens regalarà nombroses cascades d'aigua cristal·lina i platges desèrtiques on refrescar-nos, així com sobtades tempestes tropicals. Pedalar sota la pluja, més que una molèstia, serà tota una anhelada benedicció!


















Palawan, un bonic racó de Filipines per a un viatge en bicicleta

En definitiva, si sou capaços d'adaptar-vos a la calor, Palawan és un excel·lent destí per a un viatge sobre dues rodes. Paisatges de postal amb frondoses selves tropicals i platges de cocoters, carreteres sense trànsit i uns habitants que desborden hospitalitat i amabilitat. Tot plegat un còctel difícil de resistir que aquesta vegada ens va empènyer a pedalar pels confins de Filipines.




















Així doncs, si ens voleu acompanyar en aquesta nova aventura sobre dues rodes pels confins de Filipines, només heu de clicar el següent enllaç:



Comença l'aventura!!!







COMENÇA L'AVENTURA !!!